UNA INTERPRETACIÓ DE “LA SENDERA DE LA VIDA”

Aquesta pintura mostra amb detall el desenvolupament del control de la ment. Inicialment, la ment pot ser contemplada com un elefant salvatge; com ell, la ment no se sotmet a cap disciplina i vagareja d’aquí cap allà sense saber massa bé què busca. L’estadi final de la pintura, en canvi, mostra com, en mans d’un perfecte mestre de samatha, la ment esdevé una eina que el meditant pot utilitzar quan més ho desitgi; és en aquest punt que percep l’èxtasi mental i físic, signes inequívocs del seu complet control sobre la ment.

El monjo representa el meditant; l’elefant, la seva ment. El color negre de l’elefant, pesats entrebancs de la ment; la mona representa els vagarejos mentals; el seu color negre, l’agitació dels pensaments. L’ham que porta a la mà el monjo simbolitza l’atenció; la corda, la memòria. Les flames, que progressivament van apagant-se, representen el fet que un hom cada vegada necessita menys esforç per meditar. Els cinc objectes (el fruit, el tambor, el mocador, els címbals, el recipient per a perfum, el cargol marí i el mirall, són els cinc objectes dels sentits que contribueixen a que la ment s’extraviï. El color blanc que apareix en el conill i en l’elefant, simbolitza la sempre creixent estabilitat i claredat mental. La mona agafant fruits de l’arbre simbolitza que en la desenvolupada aquiescència un hom pot suspendre, temporalment, fins i tot el pensaments més virtuosos, ja que també ells contribueixen a la distracció mental.

1.- La llebre simbolitza els entrebancs subtils de la ment. En aquest estadi és possible diferenciar entre dues formes d’entrebancs.

2.- El fet que l’elefant i la mona estiguin mirant enrere demostra que el meditant té la possibilitat de retornar cap al seu objecte de meditació, un cop es desvetlli de la seva distracció.

3.- Aquí, l’elefant és completament blanc, i la mona ha desaparegut. En aquest estadi, amb una mica de memòria i d’atenció en l’inici de la meditació, és possible romandre en un estat d’ininterrompuda concentració, amb absoluta independència de les distraccions.

4.- Estat d’èxtasi físic

5.- Estat d’aquiescència i d’èxtasi mental

6.- Aquí hi ha dos camins per fer: o bé es pot utilitzar la concentració per tal d’esdevenir savi; o bé es pot continuar amb el desenvolupament mental d’un mateix, per tal de seguir el sender dels Dhyani Budes. Aquest segon camí proporciona al meditant extraordinaris poders, però no permet l’alliberament complet i definitiu del Samsara.

(Font: Buddhist Wall-Painting of Ladakh, de Charles Genoud i Takao Inoue. Editorial Olizane, 1981)
Fotografia d’Enric Soler i Raspall – Monestir de Chemré (Ladakh), 1998.