Ladakh.OM MANI PADME HUM...
Leh.Namgyal Tsemo Gompa. Encimbellat sobre la ciutat de Leh, aquest vell fort és una de per primeres fites pels nouvinguts al Ladakh, mentre esperen poder vèncer el mal d’alçada.
Leh. Carrer del Main Bazaar, el més concorregut i cèntric de tota la ciutat, on fàcilment veurem als seus habitants abillats amb la tradicional gonxa.
Leh. Pujada a la Shanti Stupa, una construcció que data de l’any 1985, per testimoniar que el budisme, al Ladakh, encara és viu. Constitueix en segon gran repte per a tots els nouvinguts que encara pateixen mal d’alçada, perquè per arribar a dalt de tot s’han de pujar 542 graons!
Llibres sagrats (Tanguiur i Kangiur) en un dels molts monestirs del Ladakh. Acostumen a anar embolicats amb sedes de color taronja o groc, com es veu en aquesta imatge.
Stok. Un enginyós sistema per evitar la voracitat dels goluts yaks i, alhora, de reciclar les llaunes. La cultura tibetana està plena de detalls pragmàtics, com ara aquest.
A prop de Matho. Altar pre-buddhista de l’època Bon. Els seus adeptes, al contrari que els buddhistes, li donen tres voltes en el sentit contrari al de les agulles del rellotge.
Pang. Campament nòmada, construït amb antics paracaigudes de l’exèrcit indi. Un altre clar exemple de reciclatge, molt típic dels tibetans i ladakhesos. Aquests campaments improvisats donen un interessant complement econòmic extra als nòmades de les muntanyes, que així poden fer front a l’exigua ramaderia de subsistència que encara perviu a aquelles alçades.
