CINE NIC:
EL NEIXEMENT D’UN AFANY COL·LECCIONISTA I INVESTIGADOR

Per Enric Soler i Raspall

De petit vaig tenir un Cine Nic. El primer que recordo que vaig veure, va ser a casa del meu cosí en Rafarel. Més tard, vaig tenir el meu, i tinc ben present que m’hi passava hores i hores veient aquelles pel·lícules de paper vegetal, sempre mirant de no cremar-me (ja que l’aparell, quan portava una estona encès, s’escalfava molt).
El projector que jo tenia era un dels més habituals per l’època (anys 70): el Supernic Pantalla Panorámica, de color gris. Recordo que me l’estimava molt, aquella joguina, i la guardava amb zel, amb les meves altres joguines preferides: els Madelman, i el Rescate Espacial.

Un dia, però, vam fer obres a casa. Jo tenia les joguines amagades a sota de l’escala, en una mena d’armari. No sé què diantre va passar, però un bon dia, el meu estimat projector de Cine Nic ja no hi era. Sempre he tingut la sospita que algun manobre se’l va endur a casa; o bé que, entre el tràfec de les obres, va anar a parar al contenidor de deixalles...

Uns vint anys més tard, després d’una visita a l’increïble Museu del Cinema de Girona, on hi ha un apartat específicament dedicat al Cine Nic, em va picar el cuquet de tornar a tenir un Cine Nic. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig posar un anunci al “Revenda” i al cap de pocs dies rebia una trucada d’una família de Girona, que se’ls havia mort l’avi, i que tenies una d’aquestes andròmines i se la volien vendre.

Aquest va ser el primer Cine Nic de la meva col·lecció. Era l’any 2000, i el lot venia amb un projector i 20 pel·lícules. Tot plegat em va costar 20.000 pessetes. Es tractava d’un projector força més antic que el que jo tenia. Era fet de fusta i de cartró, i era una preciositat. Estava més content que un gínjol...

Setmanes més tard, però, vaig anar a la fira de la joguina (“Jocantic”) de Sant Feliu de Guixols. Allà vaig veure un altre Cine Nic, molt més semblant al que jo tenia de petit, i per 5.000 pessetes el vaig comprar. Vaig pensar que així no faria malbé el que m’havia comprar abans, que era una autèntica peça de col·leccionista.

Tot d’una, entre els anys 2000 i 2001, vaig començar a abrigar certs dubtes sobre aquest Cine. Si jo tenia ara dos projectors diferents entre sí, i a més encara eren diferents del que tenia de petit... quants models de projectors diferents va fabricar la Casa Nic?

Vaig tornar al Museu del Cinema de Girona, on vaig exposar a la Montse Puigdevall la meva fal·lera per voler investigar els projectors Nic. La Montse, que des d’aleshores ençà sempre m’ha ajudat tot el que ha pogut, em va adreçar a Torroella de Fluvià, on viu en Tomàs Mallol, el col·leccionista creador del Museu del Cinema. Conèixer a aquest gran cinematògraf català ha sigut una de les millors coses que m’ha passat mai. A través de les meves petites descobertes sobre el Cine Nic, les visites a casa seva es van anar succeïnt, i va ser així com, mica a mica, l’he anat anar coneixent com a la bellíssima persona que és. Per a mi es tot un orgull poder dir que, a hores d’ara, m’uneix una forta amistat amb en Tomàs.

Anys més tard, l’atzar em va portar cap a una altra personalitat important en el món del Cine Nic: en Miquel Casas, de Torrelles de Llobregat. Afeccionat a la cinematografia amateur, en Miquel ja tenia una col•lecció prou important quan el vaig visitar per primera vegada, per be que ara, anys més tard, la seva col·lecció és impressionant i, estríctament en l’àmbit del Cine Nic, no li fa gens d’ombra el Museu de Girona. Val a dir que, amb en Miquel, també va produir-se un molt bon feeling, amistat que ens ha portat fins avui dia. Al cap i a la fi, si nosaltres, els col·leccionistes apassionats pel Cine Nic, no ens entenem... qui ens entendrà?

Amb el temps, també vaig poder accedir al fons de la reserva del Museu del Cinema de Girona, fet que m’ha obert força interrogants (més que ajudar-me a trobar respostes) de manera que vaig començar a comprar més i més projectors amb afany investigador, i trobo que com més avanço, més i més coses descobreixo...

... i estic apassionat pel Cine Nic!

Si, quan vaig decidir posar aquell anunci al “Revenda”, ara fa sis anys, algú m’hagués dit que acabaria col·leccionant projectors de Cine Nic, buscant i rebuscant per antiquaris, brocanters i furgant per totes les subhastes d’Internet, i essent un dels principals investigadors d’aquesta entranyable joguina catalana, mai no ho hagués jurat.