LECTURES DE JOVENTUD: COM EMILIO SALGARI HA ARRIBAT A LES MEVES PRESTATGERIES ?

Per Enric Soler i Raspall

El meu estimat pare tenia una biblioteca formada, bàsicament, per novel·les d’aventures, tot i que també vaig heretar d’ell una increïble col·lecció de còmics de Hazañas Bélicas, que encara guardo com un tresor.

Va ser gràcies a ell que vaig descobir a Jules Verne, a Jack London, a Fenimore Cooper... i a Emilio Salgari.

En la seva biblioteca tenia dos llibres de la col·lecció Molino dels anys 50 (recordo que un d’ells era Los horrores de la Siberia). Me’ls vaig llegir d’una tirada, i després vaig preguntar als amics si tenien alguna cosa més de Salgari. No sé si va ser per aquella època, que a la televisió feien la sèrie de Sandokan, protagonitzada per Kabir Bedi. Recordo que en l’àlbum de cromos que va sortir sobre “Estrelles famoses” del moment, el cromo de La Perla de Labuan causava furor entre els nens i nois. En Joan Sanz, un dels meus millors amics, em va dir que el seu pare també tenia alguns llibres de Salgari, i me’n va deixar tres, que eren de la col•lecció més antiga de Molino (anys 20). Entre ells, el que més em va agradar va ser El tesoro de los incas, que em vaig llegir, al menys, dues vegades seguides.

Un parell d’anys abans que el meu pare morís, vaig començar a col•leccionar els setanta i escaig llibres d’Emilio Salgari de la col·lecció Molino (dels anys 50), i val a dir que, a hores d’ara, només me’n falten una desena per completar la col·lecció.

Però, aquelles coses que passen, mentre buscava i buscava pels llibreters de llibre vell de Barcelona i Girona, vaig descobrir vàries col·leccions més de Salgari, també magníficament il·lustrades:

Atès que, a Internet no he sabut trobar enlloc cap catàleg visual de tots els llibres de Salgari que existeixen en aquestes col·leccions, vaig decidir, un bon dia, fer-ho jo mateix...

D’aquí la meva passió per aquests llibres de Salgari.