SOBRE ALLÒ QUE PASSA QUAN T'ENAMORES D'AQUELLA NOIA QUE ET VEN AIGUA MINERAL
Per Enric Soler i Raspall
Aquell va ser un nou despertar violenl enmig de la ja habitual trempera matinera dels dimecres. Somiava amb delectança jocs quimèrics amb voluptuoses fades escandinaves que em feien trontollar el membre fins a extrems gairebé inabastables per la ment, ultrapassant tots els conceptes de vergonya i dignitat, i aleshores l'agut i impertinent dring mclàl.lic del no gens afalagador enginy que em controlava la vida perforà amb devoció les meves pobres trompes d'Eusta-qui. completament atrofiades d'escoltar new-wave sòrdid anglès a tota potència.
"Merda", vaig pensar tot amorrant-me al coixí per intentar satisfer amb un succedani passatger aquell buit que deixaves en mi cada matí a aquella maleïda hora que, potser amb una esperança fugissera, una vana espurna d'il.lusió fictícia i etèria, palpava al meu costat i no et trobava.
"Merda", vaig repetir mentre exercia els mateixos moviments peristàltics de sempre, acaronant-me sensualment l'esquena com segurament ho faries tu, i em vaig clavar amb feréstega devoció els dits a les natges nues, peludes i molso-ses, imaginant-me que eren els teus, de dits, els que frenètics i més vius que mai se m'enfonsaven com urpes esmolades i resseguien l'encontom de la cuixa. Vaig deixar volar l'enteniment fins on tu jeies adormida, intuint que bonic seria si fossis amb mi, al meu costat, amb aquell mateix somriure estàtic de sempre, amb aquells mateixos cabells daurats com fils d'or, que servaven anhels secrets, acaronant-te amb recança les espatlles. Em vaig crear una imatge de tu feta a mida, alta i esvelta, vestint aquell mateix banyador ajustat que sempre duies i que tenia un escot poc generós... I unes cames primes, lurgents i bronzejades que semblaven no finir mai. Volava també envers els camins prohibits, imaginant-me com hauria de ser d'excitant si mai poguessis raure entre els meus braços, si ens féssim l'amor rebregant els nostres cossos entre el silenci màgic d'una nit tropical. Besar-te enmig la vanitat de les onades invisibles, escoltar a cau d'orella el colpeig d'una mar enfurismada i deixar que el tacte tènue de l'aigua colpís i escopís amb braons de seda i atzarí la teva silueta bella i cobejada sota la humilitat dels estels espurnejants. Llavors em submergiria entre l'escalfor del teu batec, acostant els meus llavis trèmuls i delerosos als teus. salins, purpurís, lànguids i sensibles, i et passaria la llengua per la vorera, mossegant-te'ls subreptíciament fins a fer-te esgarrifar d'avidesa. Potser amb un arravatament passional gosaria estirar-te sobtadament damunt la sorra encara humida del darrer flux escumós, i faria descendre el teu banyador virolai, lentament, fins a deixar al descobert uns pits magnífics, iridiscents, tímids i captius fins aleshores, enlairant-hi cl vol els petits mugrons poncellosos, carmesins com les maduixes boscanes, hirsuts i tendres. T'acaronaria. T'acaronaria, sí. molt i pertot, pujant i baixant pels epitelis virginals, recorrent amb dits fugissers tots els racons perduts del teu ésser, robant minut a minut cadascuna de les partícules de sorra que se t'haurien amotllat a les sinuositats del físic, bevent del teu cos no tan sols la infinitat de petites gotes d'aigua que regalimaven tendresa, sinó també els bàlsams aromàtics, els sucs més libidinosos que en rajarien, tal i com ho fan els dolls de pluja, davallant enmig les tupides molses isardes. Voldria escoltar el camp perdut del teu èxtasi secretament amagat; els migrats gemecs de plaer que anirien seguint un acurat "crescendo" natural fins a esdevenir simfonia. Voldria veure el color dels teus ulls perduts en cl moment culminant, sentir aquella esgarrifança de perversitat que m'amagues tan gelosament, i percebre com els llavis se t'engrossien i els pits hissats es clavaven al meu ésser, experimentant l'embolcall del nadó. cobrint-me amb els teus fluxos vaginals, atrapat en la teva bogeria, vivint i morint amb la teva luxúria més pregona...
Voldria dormir al teu costat després del coit i aixecar-me a la matinada emplenat de tu, de la teva presència plàcida i subtil. Voldria estimar-te... si estiguessis amb mi."Merda", vaig tornar a repetir enmig d'una erecció estroncada pel telèfon, lliurant el membre, ara flàccid i distès, de la pressió il·lusòria que exercia cl coixí amanyagat. Llavors se n'anaren les meves ganes folles d'arrambar-me i fer-te l'amor, i em neguitejà poderosament un empreny difícilment explicable amb paràmetres lògics; un enuig ansiós i dement que feia venir-me desitjos incontrolables de llençar-ho tot per la finestra. I sí que ho vaig fer, vaig obrir-la de bat a bat, i vaig engegar a dida el despertador, i el coixí penosament rebregat, i el telèfon, i el pijama groc, i tots els meus discs de new-wave sòrdid anglès, i el llum de la tauleta de nit, i la tauleta de nit i... i cm vaig aturar de cop i volta, despullat del tot, sentint amb repugnància com la fresca del matí arronsava encara més la meva pallaringa inerta, astorat de veure que ja no hi eres, que m'havies abandonat i que ja no m'oferies ni el penós consol de la teva presència estàtica, car uns homes de l'ofici t'havien esborrat del mapa, enllafiscant amb cola sobre teu un brutal ianqui lleig, bigotut i arrogant, que xuclava hipòcritament vanitós una cigarreta de la marca tal, eixugant-se la suor amb un mocador galdós enmig d'elefants corpulents, girafes geperudes i micos pansits, i vaig decidirque cl que havia de fer era deixar de beure aigua mineral per sempre més, i fer-me fotre.
